Rimes dòcils i fàcils de l’"infant" somiador

I si em dius que ets ben avall, jo et pujo a cavall.

I si em dius que estàs deprimida, prometo curar-te la ferida.

I si em dius que ets a prop de l’esvoranc, et juro que no acabaràs menjant fang.

I si em dius que estàs perduda, prometo donar-te forces per no ser vençuda.

Vull compartir la glòria. Junts acabarem amb tanta escòria.

Vull fer-te enfollir i perdre així la por a defallir.

Vull tornar a ser l’escollit. Vull mirar-te de fit a fit.

Vull ser lliure. Vull escriure.

Perquè els teus llavis sempre han estat savis.

Perquè el teu somriure emfatitza el meu viure.

Perquè allò que abans eren penes ara ja no són cadenes.

Perquè entre tanta injustícia, entre nosaltres s’ha esborrat l’avarícia.

Que avui i sempre pot ser or tot el què rellueix.

Que segueixen essent bons temps pels somiadors.

Que mai no és massa tard per tornar a començar.

Que serem SEMPRE allò que tu i jo volguem ser.

Però… Saps què? Millor que ho deixem per demà. Avui se m’ha girat massa feina. Avui em toca ser feliç per MI mateix. Al cap i a la fi, el demà està prompte a arribar... I no cal que em busquis. Ja m’he trobat. I ja ens trobarem. O no... Tant se val, el simple misteri de l’esdevenir del temps i dels fets ja m’il·lusiona per si sol.