Un Elvis naif-bohemi

Divendres 4 de febrer. 22.30h. Destinació Mataró. Fot massa rasca. És nit de pòquer i el temps per tornar és escàs. Ni tan sols queden trens de tornada. Aquesta nit la solució es diu Aarón. T'ofereixes a tornar-me perquè també Mataró és el teu destí i també has perdut el tren. Ets un tiu de cor immens, ja només per això. Tens el cabell curtet; més aviat rapadet. T'estàs liant un "drumillu" a la porta de l'estació de tren. Ets artista. Ets un bohemi. O no. Però en el meu cap ets de la bohèmia més negra carbó que pugui existir. I ja sé que no estem a Florència. No! Tampoc estem a Venècia. No! Estem a Arenys de Mar. Què cony! A Arenys de Mar hi ha enterrat Salvador Espriu. Tampoc era bohemi, però era un poeta, tu. I aquesta nit tot s'hi val per homenatjar-te, contorsionista del pinzell i de l'"spray"! Mentre esperem el teu col·lega, com tu dius, m'ensenyes les teves obres. Sincerament, no en tinc la més puta idea d'art. Només sé que m'he enamorat d'un Elvis que has pintat. Per un moment, penso comentaris professionals que m'elevin l'estatus per damunt teu i et facin penedir de no haver acabat els estudis escolars. Què collons! No és el meu estil: o si l'és, és per fer broma. I no em coneixes prou per saber si bromejo o no. I... Moment de flash mental contundent! La paraula clau per definir la teva obra és NAIF. En aquest moment desconec completament el significat de l'estimat mot que s'ha esmunyit entre les neurones de la decrepitut i ha arribat als meus axons cerebrals més profunds. Són les quatre lletres que s'han ajuntat entre les constel·lacions de Mart i Júpiter (possiblement essent la causa del nou signe astral "Ofiuco") per exaltar les hores de lectura que no he realitzat a base de resums de "El Rincón del Vago". En el fons, no saber el significat de NAIF és l'oda al treball mal fet; als 8, 9 i 10 de l'ESO i Batxillerat a base de nits d'"empalme" messengerià amb Don Segarra (algunes acompanyades amb Don Faiton) en què utilitzàvem la funció del "Zumbido" com a droga infalible per evitar el fantasma de la son. El "Zumbido" esdevenia aquelles inacabables hores el nostre cafè particular. En fi, és igual. Dir NAIF era (i és, vaja) molt guai. No obstant, resisteixo la temptació de pronunciar la deesa de totes les paraules que es fan i es defan. Em limito a valorar-ho amb paraules planeres i entendores que, un cop pronunciades, em fan força repugnància. "Pues... La del Elvis está muy chula". ¿Chula? Crec que he superat el límit de la ignorància artística; he tocat fons. Comenten algunes veus que Van Gogh, en pau descansi, s'ha tallat l'altra orella en escoltar aquesta "excrecencia autotipográfica", que diuen alguns "erudits" de la matèria.

A partir d'aquí, tot va sobre rodes (a aquestes hores de la nit els acudits fàcils no em fan fàstic, és clar!). El teu col·lega ens rep amb un monovolum fantàstic, brut com ell sol. Que estigui ben brutot m'agrada; m'encanta; em fascina. És molt... Naif ara no toca. BOHEMI... SÍ!. A Llavaneres trobem tres xicotots més que fan "auto-stop". El teu col·lega i tu decidiu parar. Estupendu. A més, en conec a un dels tres. És un defensa del FC Argentona (em permeto la llicència de pensar quantes vegades me'l dec haver "pixat" en la meva infantesa i preadolèscencia. Evidentment, "ni corto ni perezoso", em falten dits de les mans per contabilitzar-ho). Pel camí dialoguem de vivències futbolístiques passades, no sense massa èxit perquè ell està sota els efectes de certes substàncies estupefaents. L'amiga Maria Joana, en les dosis que ell la pren, no deu ser pas sana, penso. Entre rialles tontes i paraules buides arribem a Mataró. Abans et demano el mòbil. Em dónes un fixe. Tens casa. Merda. Has perdut un punt de bohemi. Et dic que demà et trucaré perquè et vull comprar l'Elvis. La nit bohèmia ha de culminar amb la compra d'una obra bohèmia. Si no, no anem pas bé. Ens despedim amb una apretada de mans. Ets dels que dóna la mà suau. Els meus metacarps t'ho agraeixen molt. Salten d'alegria pensant que aquesta nit podran sostenir el vas del "cubata" sense por a defallir.

(Pausa d'unes 19-20 hores amb una nit per emmarcar amb la millor companyia festera possible).

Et truco. Quedem a la Plaça de les Tereses. Des d'ara, ja no només és la plaça on més vegades he colpejat una bimba en la meva infantesa. Per a mi, d'ara en endavant serà el centre neuràlgic artístic de Mataró! Et presentes amb les mateixes pintes d'ahir. Vas igual que el cotxe del teu amic; força confós, per dir-ho amb suavitat. Això et fa sumar el punt que havies perdut ahir en conèixer que vivies en una llar amb parets, sostre i portes. Segueixes essent un bohemi negrot, gens burgesot. Jo et rebo amb una bicicleta i pintes d'empresari. Bonic contrast, deus pensar. Segur que penses que sóc un d'aquells "ricatxons" que viatja en bicicleta i exerceix de mecenes de les causes perdudes. Doncs no. No ho sóc. Però el paper de Robin Hood aquella tarda ennuvolada d'hivern em queda prou bé. Hi ha dubtes en el preu. Simplement perquè no t'atreveixes a dir-me una quantitat. Aquí sí que t'has coronat en l'elit de la bohèmia. A mi també em fa certa cosa. Ho acabem deixant en 15 eurets. Val la pena. Et tornaré a trucar més endavant si segueixo interessat, t'etzibo. Somrius. T'he fet feliç. Ho sé. I això em fa feliç. Per què saps què, Aarón? Realment T'ADMIRO, NANU!

I cinc dies després escric sobre la manera com la vida ens ha volgut ajuntar i com hem col·laborat en el projecte comú de la felicitat. De fet,  aquestes petites grans històries són les que donen vida a les nostres existències. Tot això, com no podia ser d'altra manera, ho he narrat escoltant "Elvis está vivo", del gran, grandíssim Calamaro:

Elvis está vivo
me lo dijo un amigo
cuando el sol empezaba a caer
está en el cuarto forrado de leopardo dorado
se queda viendo su propio funeral
en Memphis lo saben todo
pero es gente muy discreta y no dicen nada
será mejor así 

será mejor así 

Elvis está vivo
eternamente dormido
en un inodoro de cristal
Elvis está vivo
se escribe cartas conmigo
cuando el sol empieza a caer
Bob Dylan también lo sabe
pero Bob es muy discreto y no dice nada
será mejor así
será mejor así 

Elvis esta vivo
está lavando la limo
cuando el sol empieza a caer
supongo que esta en su casa en una bata de seda
mirando diez canales a la vez
en Memphis lo saben todos
pero es gente muy discreta y no dicen nada
será mejor así, 

será mejor así

será mejor así 

("are you lonesome tonight?")
Elvis está vivo
Elvis es un buen tío
espero que me
invite a comer.

P.D. Adjunto l'obra del contorsionista del pinzell-"spray"; del bo de l'Aarón. 

P.D.2. Naif = Simple, ingenu, espontani.