"Lo intenté y fracasé" és un text narrat per la
periodista russa Politkovskaya, una jornalista que s’oposava completament al
conflicte txetxè i al règim de Vladimir Putin.
Cal situar el context històric de
la Guerra Txetxena
a finals del segle XX i en dues onades. La primera, compresa entre el 1994 i el
1996; mentre que la segona abarca des del 1999 fins al 2009. És un conflicte
amb una causa molt clara: un interès suprem de Rússia per envair la zona del
Caucas que xocava amb els interessos independentistes txextens: mantenir la
independència. A més, Txetxènia era el territori per on passaven els principals
oleoductes de Rússia cap el Caucas.
Durant la Primera Guerra Txetxena, les
forces russes van intentar recuperar el control de la República de Txetxènia.
Tot i que els rusos tenien una força superior en soldats, armaments i
recolzament aeri, les forces russes van ser incapaces d’establir un control de
l’àrea muntanyosa, per atacs dels guerrillers o partisans txetxens. La forta desmoralització
de l’exèrcit rus va provocar que el president Boris Yeltsin declarés el
cessament del foc unilateral el 1995 i iniciés la retirada de tropes l’any
següent.
Pel que fa a la Segona Guerra Txetxena, va
començar amb el pretext de l’intent d’inserció dels txetxens al Daguestan
(territori rus). Així mateix, l’acusació de Putin als txetxens d’haver atemptat
contra el seu estat va ser el desencadenant d’aquest conflicte. Algunes veus
clamen que va ser la KGB
la instigadora dels atemptats. Cal recordar que aquell era el primer mandat d’un
jove i desconegut Putin, que acabava de guanyar les eleccions del 1999.
És en el context de la Segona Guerra Txetena on situem
el text “Lo intenté y fracasé” d’Anna Politkovskaya. L’any 2002 es va produir
l’assalt d’un teatre de Dubrovka, a Moscou. Un grup de 50 txetxens, liderats
per Movsar Barayev (donat per mort dues vegades pels rusos). Per uns instants,
el públic va creure que era part de l’obra. No obstant, quan els txetxens van
instal·lar bombes en les bigues de l’amfiteatre, els assitents van comprendre
que es tractava d’un atemptat terrorista. Als retinguts se’ls va deixar trucar
a les seves famílies per telèfon perquè se sabés a tota la ciutat el
segrestament. Aquell atemptat va significar que la guerra havia arribat a la
capital. Tres dies després, un grup d’operacions especials rus va entrar al
teatre i va tirar bombes de fum. Aquestes són massa potents i 77 dels presos
moren. Així mateix, la brigada va aniquilar tots els txetxens i allibera a 700
persones. 200 d’aquestes van morir en hospitals per culpa d’inhalacions de fum.
Finalment, la conseqüència del conflicte és la
incorporació de Txetxènia al territori rus. Tanmateix, encara es produeixen
atacs esporàdics a la zona del Cauques.
Pel que fa al text, Anna Politkovskaya ens narra
la impotència amb la que es va trobar la periodista en contactar amb els
terroristes. Només va ser capaç de proveir els presos amb aliments i begudes.
No hi havia res a fer. Els txetxens anhelaven la mort. Deien que moririen pel poble,
i això els reconfortava.
Repassant la biografia de la periodista, cal
destacar la seva constant lluita a favor dels Drets Humans, totalment contrària
al règim de Putin. Politkovskaya patia constants amenaces del govern per la
seva manera d’actuar: era molt clara i reivindicativa. L’any 2004, durant la massacra
a l’Escola de Beslán, va ser sospitosament enverinada mentre volava cap a la
localitat per cobrir la notícia.
El 9 d’octubre de 2006 va ser assassinada a
l’ascensor del seu pis. El fet que morís el dia de l’aniversari de Putin va
ser, per alguns, sospitós. A més, Alexander Litvinenko, un ex espia rus afincat
a Londres que investigava la seva mort, va ser trobat enverinat un mes i mig
després.
Politkovskaya va ser un referent de la llibertat
d’expressió. Mostra d’això, són els nombrosos premis que va rebre al llarg de
la seva carrera. El 2001 va rebre el Premi de la Unió Russa de
Periodistes; el 2004, el Premi Manuel Vázquez Montalbán (compartit
amb Maruja Torres)
i el 2005; Premi per la
Llibertat i el Futur dels Mitjans de Comunicació
