diumenge, 1 de gener del 2012

El Pla de Bolonya: l’estancament d’una generació d’emprenedors


Primer de tot, per opinar sobre el Pla de Bolonya, cal definir a grans trets en què consisteix aquest conjunt de mesures. Cal dir, doncs, que la seva implantació implicarà un augment del treball de hores lectives fora de l’aula, és a dir, es fomentarà el treball autònom de l’alumne i s’eliminaran hores de treball a classe. Per altra banda, també comportarà que el títol valgui a nivell europeu i no només a l’àmbit estatal. Ja per últim, els estudis es dividiran en dos cicles: el primer, amb una duració de tres o quatre anys, conegut com a Grau,  i el segon, d’un o dos anys, sota el nom de Màster, que implicaria una privatització dels estudis superiors. Bé, fins aquí tenim les dades objectives, però si analitzem cada punt amb els seus pros i contres entendrem la polèmica.

En primer lloc, no trobem cap inconvenient en que els estudiants treballin més a casa, ja que és una mesura per desenvolupar-nos i aprendre a recercar; d’aquesta manera l’alumne guanya importància en el procés d’aprenentatge i el professor en perd. En la mateixa línia positiva, observem que el títol és vàlid a Europa. Excel·lent! Això obre les portes de les futures generacions per exercir la seva professió a l’estranger. Per fi aquelles persones que tenen un bon domini de l’anglès o de qualsevol altra llengua estrangera podran gaudir d’un avantatge que els diferenciï de la resta. Fins aquí tot perfecte, però és clar, sempre existeix algun inconvenient, i en aquest cas és molt greu.

Pagar per uns estudis postgrau fora de la universitat pública? Aquí sí que la discrepància és total, ja que d’això se’n diu classisme, és a dir, anteposar els diners per sobre de la intel·ligència personal. L’únic que aconseguirem privatitzant els estudis és crear una futura generació on els rics podran gaudir d’alts càrrecs sense gran esforç i on aquelles persones realment vàlides, que s’han esforçat al llarg de la seva vida i que estan completament capacitats per desenvolupar la seva professió amb rigorositat, siguin superats per pitjors professionals. Error. Greu error. Aquest punt desestabilitza la idea de societat justa i igualitària, on tothom tingui les mateixes oportunitats i on l’ètica i la moral estiguin per sobre dels interessos econòmics. Al final sempre ens regim per la mateixa màxima: la pela és la pela.  Vulguis o no, el nombre de zeros que hi ha al compte corrent del papá determina en molts casos el teu futur. 

Així doncs, cal reformular aquest pla. Un procés com aquest no pot tirar endavant. El treball personal per ser autodidacta i la validació a nivell europeu són grans arguments, però el punt negatiu és tan precari, tan classista i tanca tantes portes a gent amb capacitat d’emprendre grans projectes, que provoca el nostre refús absolut cap al Pla Bolonya. Llavors és evident que davant d’aquesta injustícia els estudiants es manifestin; tenen una causa justa. El problema és que hi ha un corrent força elevat d’alumnes que s’uneixen a les manifestacions sense ni conèixer el motiu de les protestes. Són els rebeldes sin causa que posen en evidència a altres estudiants, que realment estan afectats pel procés. Bé, però això ja és un altre tema.  Per tant, Bolonya no! No al classisme de la societat! Les idees no tenen preu.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada